Resultats de la cerca
Es mostren 3943 resultats
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…
Miquel Joan Josep Jaume i Boixader
Literatura
Història del dret
Dret
Cristianisme
Advocat i escriptor.
Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791,…
, ,
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…
Ruanda 2012
Estat
Els tribunals tradicionals, coneguts com gacaca , encarregats de jutjar els delictes comesos durant el genocidi del 1994, van acabar els treballs el 18 de juny en una cerimònia a la qual va assistir el president Paul Kagame En deu anys d'existència, els tribunals tradicionals han jutjat quasi un milió de persones, acusades de participar en el genocidi contra els tutsis L'opositora Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades FDU i detinguda a l'octubre del 2010, va ser condemnada a vuit anys de presó, acusada de "conspiració contra les autoritats mitjançant el…
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid
lleonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic parlat a l’antic regne de Lleó (des d’Astúries fins a Badajoz), el qual, especialment a l’est, ha perdut terreny, a causa de l’expansió castellana.
Els seus trets més destacats són diftongació de ǫ en ue, ua, uo i de Ę en ie, ia , epèntesi de i gociu , ‘goig’, palatalització de L-inicial lluna < LUNA, š provinent de -X- i -SC- eixada < ASCIATA, així com de G e , i , J xiniestra < GENESTA, -MB- inalterat llamber , ‘llepar’, lateralització de l’element implosiu dels grups T'C, B'T, etc nalga < NATICA i extensió dels incoatius en -z- merezo, 'mereixo’, mereza , ‘mereixi’
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia,…
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…
cuixita
Etnologia
Individu d’un antic poble del sud de l’Alt Egipte que, al segle X aC, formà un regne independent i que ocupà l’Egipte, on establí la XXV dinastia.
marquesat d’Ariany
Història
Títol concedit el 1717 a Marc Antoni de Cotoner i de Sureda-Vivot, últim senyor d’Ariany jurat en cap del Regne de Mallorca i després regidor perpetu de Palma.
El títol continua a la mateixa família