Resultats de la cerca

Començà la seva carrera musical de manera autodidàctica de molt jove Es fabricà la seva pròpia guitarra amb una llauna, un tros de fusta i quatre cordes, i ben aviat començà a actuar amb aquest instrument L’any 1953 se n'anà a Johannesburg cercant feina com a infermer en una mina d’or Quan tingué l’oportunitat, es comprà una guitarra i al cap d’un any inicià la seva carrera professional tocant en diferents clubs L’any 1955 s’uní a la discogràfica Gallo, on edità les seves composicions, interpretades amb altres artistes de renom nacional El 1960 començà tocar el saxofon i poc…

En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín 1887 on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder ‘Avall les armes' que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte ‘Atalaia de la pau’, des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft ‘Societat alemanya per la pau’ i…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus…

Nascut en una família molt pobra de la zona del Rif, tingué una infantesa marcada per la misèria, l’explotació, la marginació i la violència d’un pare brutal L’any 1945, havent desertat el seu pare de l’exèrcit colonial espanyol, la família es traslladà a Tànger, on visqué tota la vida Analfabet fins a 21 anys, més tard feu amistat amb alguns dels grans escriptors installats a la ciutat, com Tennessee Williams, Paul Bowles, William Burroughs, Jean Genet, Allen Ginsberg o Juan Goytisolo La seva obra més important és El pa de cada dia , publicada primer en anglès per Paul Bowles 1973 i traduïda…

Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al segle III, aC…

El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de Barcelona i en el llibre El…

Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…

Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents,…

Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment, especialment…