Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral,…

Vida Començà els seus estudis musicals de petit, però la voluntat de la seva família de convertir-lo en advocat, sumada a una llarga malaltia, feu que els abandonés durant un llarg període de temps Estudià la carrera de dret, si bé la música continuà essent el seu principal centre d’interès A partir del 1840 hagué de treballar com a periodista per tal d’ajudar econòmicament la seva família, però l’any següent aconseguí de publicar les seves primeres obres, un recull de sis cançons Entre el 1849 i el 1851 fruí d’una beca que li permeté estudiar amb N Gade a Copenhaguen i amb EF…

Vida Començà els seus estudis musicals a Tourcoing Flandes, on la seva família emigrà tot fugint de la invasió dels alemanys l’any 1870 Allí mostrà una gran habilitat com a violinista i fundà una societat musical Estudià al Conservatori de Lilla i, des de la seva ciutat, l’ajudaren econòmicament per tal que pogués fer-ho al de París, on el 1881 fou alumne del violinista Lambert Massart Charpentier portà una vida bohèmia, que durant un temps el feu abandonar els estudis, si bé els reprengué més tard amb J Massenet, amb qui estudià composició El 1887 obtingué el Premi Roma amb la…

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori…

Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre…

Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme Fou editor i director de la revista Saba Poètica , que es publicà els anys 1980-92, i collabora en diferents mitjans de comunicació Alguns dels seus articles han estat recollits en tres volums L’espai de la paraula 1990,  Encetar la poma Escrits sobre cultura 2008 i Tesselles Recull de textos sobre poesia 2025 En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…