Resultats de la cerca

L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in…

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb JA Fleischhack També rebé classes de clavicèmbal de JF Kiesewetter Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com HIF von Biber, JJ Walther i A Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A Vivaldi, GPh Telemann i JD Heinichen Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb JD Zelenka, deixeble de JJ Fux El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia,…

Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…

Fill de Francesc Vila, sabater, i Caterina Lleó Se sap que després de l’entrada de Carles III a Barcelona, l’any 1705, ja era alferes amb grau de sergent major del prestigiós regiment de la Reial Guàrdia Catalana Des del seu càrrec militar participà en la defensa de Barcelona durant el setge filipista del 1706 L’1 d’octubre d’aquest mateix any, participà en el saqueig de la vila aragonesa de Tauste, circumstància en la qual la seva iniciativa personal impedí que el convent de monges fos objecte de pillatge L’any 1710 ja havia ascendit a tinent amb el grau de tinent coronel de l’esmentada…

Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…

L’any 2011 va ser testimoni d’importants avenços en el procés de democratització iniciat per la Junta Militar Central l’any anterior, amb la celebració d’unes eleccions parlamentàries que, tot i donar la majoria als membres del governamental Partit de la Solidaritat i del Desenvolupament de la Unió, van suposar un primer pas molt significatiu Al gener es va constituir el Parlament resultant dels comicis i només uns quants dies després el comitè electoral va nomenar l’antic primer ministre, el general Thein Sein, com a primer president del país sota la nova Constitució del 2008 Pocs dies…

De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…

Fou un centre musical notable durant l’Edat Mitjana i fins a la introducció de la Reforma, especialment durant el segle XVI El 1603, quan la cort es desplaçà a Londres, decaigué l’activitat musical i el desvetllament no es produí fins al final del XVII, període durant el qual es troben documentats els primers concerts Durant el segle XVIII la ciutat visqué una gran efervescència a la primeria de la centúria nasqué l’Edinburgh Musical Society 1728-98, que reunia músics professionals i aficionats, i el 1762, per tal d’acollir els concerts de la societat, es construí el Saint…

Ciutat d’orígens romans, el 498 fou conquerida per Clodoveu, que hi reuní el primer dels concilis de l’Església de la Gàllia Capital del regne d’Orleans a partir del 511, fou devastada pels normands i al segle X passà als Capet És recordada per haver estat alliberada del setge dels anglesos per Joana d’Arc el 1429 Se sap de la presència d’una escola de cant a la catedral de la Sainte-Croix, construïda al segle XII, i també a l’església de Saint-Aignan, del segle XV, però són escasses les fonts musicals que es conserven del període medieval Entre elles destaquen una lamentació en llatí i unes…