Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina…
Picot verd
El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que…
Tórtora
La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…
ventilet
Física
Aparell que produeix un raig d’aire calent que permet ablanir les muntures d’ulleres de material plàstic, especialment quan s’hi volen encastar les lents o quan es volen fer petits ajustos en la forma de la muntura.
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…
pastilla del fre
Transports
Peça metàl·lica recoberta en una de les seves cares d’una capa de material sinteritzat d’alt coeficient de fregament, que, a parelles, i acarades entre elles, constitueixen la part mòbil de la pinça d’un fre de disc.
ciclopi | ciclòpia
Un fragment de construcció ciclòpia a la muralla de Tarragona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Dit dels murs construïts amb blocs de pedra (generalment calcària) de mida molt gran, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.
El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat
salinitat
Geografia
Quantitat total de material sòlid, expressada en grams, continguda en un quilogram d’aigua de mar quan tot el carbonat ha estat convertit en òxid, el bromur i iodur en clorur i tota la matèria orgànica ha estat oxidada.
S'expressa en tant per mil i no té unitats En oceanografia física, la mesura de salinitat convé fer-la amb molta precisió, ja que és fonamental per a obtenir la densitat de l’aigua La generalització de l’ús de les mesures de conductivitat per a estimar la salinitat i la necessitat de fer totalment comparables les mesures obtingudes per qualsevol persona en qualsevol punt del món feren que el comitè científic SCOR-UNESCO publiqués unes equacions el 1968, revisades i millorades el 1980, que permeten calcular la salinitat a partir de les mesures de conductivitat, i que la comunitat…
cosir
Passar un fil, cordill, etc, generalment mitjançant una agulla, a través d’un teixit o d’un altre material semblant per ajuntar-ne dos trossos, per tapar-hi un forat, per atacar-lo, per fer-hi un adorn, etc.