Resultats de la cerca
Es mostren 58708 resultats
alcohol gras
Química
Designació genèrica (per analogia amb els àcids grassos) dels alcohols alifàtics primaris, de pes molecular elevat (en C 8
o més), de cadena no ramificada i de nombre parell d’àtoms de carboni.
Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els alcohols…
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…
chalumeau
Música
Des de la meitat del segle XVIII, nom del registre més greu del clarinet que pren el nom francès de l’instrument que fou el seu antecessor i que pràcticament sols podia emetre aquestes notes.
La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i SantPere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
Societat Anònima Tramway de Carcaixent a Gandia
Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8 de febrer de 1864, que fou el més antic dels Països Catalans.
El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister (Cîteaux). Data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos (cistercenc).
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
metal·lotèrmia
Tecnologia
Procediment de la metal·lúrgia extractiva en el qual hom redueix el compost metàl·lic mitjançant un altre metall més reactiu (sodi, alumini, magnesi o silici) o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusió del metall reduït.
El procediment metallotèrmic més emprat és l'aluminotèrmia Hom utilitza aquests mètodes en l’obtenció de la majoria dels metalls rars titani, tungstè, molibdè
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
assaig
Portada del primer volum d’una edició dels Essais de Michel de Montaigne (París 1725)
© Fototeca.cat
Literatura
Gènere en prosa, bé que el nom ha estat ocasionalment aplicat a obres en vers (Pope, Voltaire), no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc, amb voluntat de creació.
Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…