Resultats de la cerca
Es mostren 4692 resultats
Albert de Tormé i Liori
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en drets i dietarista.
Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica conté…
,
Joan Blanquer i Panadès
Cinematografia
Activista cinematogràfic.
Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida infrahumanes de part de la immigració…
Josep Maria Pagès i Vicens
Música
Compositor.
Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca 1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…
,
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit fundat per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] produïda al novembre de 1989, arran del XVI Congrés, i liderada per Joan Hortalà, fins aleshores secretari general.
Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les…
República Democràtica del Congo 2018
Estat
El 30 de desembre es van celebrar les eleccions presidencials i legislatives, ajornades diverses vegades —sense incidents destacats segons la Comissió Electoral Nacional Independent CENI—, per escollir el successor del president Joseph Kabila, al poder des del 2001 després de l'assassinat del seu pare, Laurent-Désiré Kabila En no poder presentar-se a la reelecció, Kabila va designar com a candidat Emmanuel Ramazani Shadary, del Front Comú pel Congo FCC, íntim collaborador seu i secretari permanent del Partit del Poble per a la Reconstrucció i la Democràcia PPED Kabila havia de deixar el poder…
Burundi 2009
Estat
Les tensions en el si de les Forces Nacionals d'Alliberament FNL, la darrera guerrilla hutu a signar la pau, al maig del 2008, i la confirmació de la condemna a Hussein Radjabu van amenaçar l'estabilitat d'un Govern que preparava les eleccions generals, previstes per al 2010 La crisi en les FNL va ser provocada per la rebellió d'una facció, encapçalada per Pasteur Habimana i Jacques Kenese, que contestava el lideratge d'Agathon Rwasa, dirigent històric de les FNL que gaudeix de molta popularitat entre els excombatents En un congrés, celebrat a l'octubre, Rwasa va ser destituït de la…
Aleksandr Isajevič Solženicyn

Aleksandr Isajevič Solženicyn
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps Odin d’en’ Ivana Denisoviča ‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962, Matrenin dvor ‘La casa de Matriona’, 1963, Dl’a pol’zy d’ela ‘Tot sigui per la causa’, 1963 i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ‘Miniatures en prosa’, 1964 Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval,…
Francesc Gelat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Pagès i dietarista.
Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any…
, ,
Joan Tocabens i Rigat
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…