Resultats de la cerca
Es mostren 32587 resultats
Pere de Planella i de Torrelles
Història
Donzell.
Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell Fou alliberat…
Alfred Pereña i Reixachs
Història
Política
Polític.
Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana 1914 El 1917…
John Francis Edward Acton
Història
Estadista d’ascendència britànica al servei de Ferran IV de Nàpols.
Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà definitivament…
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Agronomia
Organització sindical agrària constituïda al juny del 1997
Nasqué de la fusió de les organitzacions professionals agràries Ramaders i Joves Agricultors de Girona, Joves Agricultors de Girona i Unió de Sindicats Agraris de Catalunya El seu objectiu és vetllar pels interessos dels professionals del sector i la millora de les seves condicions de treball Pertany al Consorci Forestal de Catalunya El 2000 inicià una fase d’expansió amb l’obertura de diverses oficines al territori de Catalunya Des del 1998 són la segona força a les Cambres Agràries de Catalunya , després d'Unió de Pagesos, amb 26, 20 2002, 23 2007 i 22 2011 sobre un total de cent…
Maria Dolors Vives i Rodón

Maria Dolors Vives i Rodón
© FONS PERE RIBALTA - ARXIU D. VIVES
Aeronàutica
Aviadora.
Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A Reus es creà l’…
Aḥmad ‘Alī Muḥammad Qurai‘
Política
Polític palestí, també conegut amb el nom d’Abu Ala.
Membre d’Al-Fatah des del 1968, seguí Yasser Arafat, en l’exili a Beirut i a Tunis Fou un dels negociadors palestins per als acords de pau d’Oslo Ministre d’indústria de l’Autoritat Nacional Palestina 1994-96, el 1996 fou elegit membre del Consell Legislatiu Palestí Després de la dimissió de Maḥmūd ‘Abbās, fou nomenat primer ministre de l’ANP al setembre del 2003 Mantingué tensions amb Arafat, i al mateix temps Israel i els EUA el criticaren per falta de fermesa en matèria de seguretat i ordre públic A la mort d’Arafat, després de les eleccions celebrades per a l’ANP gener del 2005, fou…
Esteban Sánchez
Música
Pianista extremeny.
Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic Beethoven, Liszt, Fauré, etc…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i desaparegué…
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels…
Fèlix Rico
Cristianisme
Bisbe de Terol (1795-99).
Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa Hospicio de la…