Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Abscés perifaringi
Patologia humana
Definició És anomenada abscés perifaringi l’acumulació de pus en una cavitat formada als teixits que circumden la faringe, que es produeix generalment com a complicació d’una infecció faríngia La cavitat plena de pus forma una prominència en la faringe que ocasiona dolor i dificultat a deglutir, i generalment origina també una gran prominència al coll, deguda a l’augment de grandària dels ganglis limfàtics Causes L’abscés perifaringi s’esdevé a conseqüència d’una infecció dels teixits situats al voltant de la faringe, és a dir, als espais perifaringis, com ara darrere les amígdales palatines…
Califòrnia
Califòrnia Sant Francisco
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic, el tercer en extensió i el primer en població.
La capital és Sacramento Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud mont Whitney, 4 418 m la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics i, finalment, la Serralada Litoral, de…
Santa Anna de Montadó (Isona)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església abandonada, però amb una estructura encara sencera i digna de ser preservada ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna de Montadó és situada a frec del cingle de la serra de Comiols, en una posició dominant sobre els terrenys de la conca de Meià Mapa 33-12290 Situació 31TCG412536 Per anar-hi cal prendre un camí que surt de la carretera del port de Comiols a Sant Salvador de Toló, en direcció sud, que en 3,5 km de bon recorregut arriba a la casa Castellí Des d’aquí cal prendre una pista, abandonada, que en 1 km més porta al límit de cingle, on hi ha…
Santa Maria de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquesta església, on s’observa l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola oberta al mur de tramuntana i l’arrencada del brancal esquerre de l’arc presbiteral de l’absis principal ECSA - JA Adell Les ruines de l’església de Santa Maria són uns 50 m a ponent del nucli principal del conjunt d’habitatges troglodítics de Lavansa, totalment emboscades i difícils de trobar Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG406508 Història Fins a l’actualitat es tenen escasses notícies…
Sant Esteve de Peracolls (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta malmesa església, decorat amb lesenes i arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Esteve de Peracolls, tot i pertànyer administrativament al municipi d’Artesa de Segre, correspon, geogràficament, a la Baronia de Rialb Es tracta d’una de les moltes esglésies d’aquest sector situades en els extrems de les cingleres que formen els barrancs del vessant sud de la serra de Comiols, com la mateixa de Sant Romà de Comiols o Santa Maria del castell de Salinoves Prop de l’església hi ha vestigis de diversos hàbitats troglodítics i balmes habitades o utilitzades…
Santa Maria del Camí (Veciana)
Art romànic
Situació Antiga capella o hospital del camí ral d’Aragó, que fou seu des del segle XIII d’un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al peu de la carretera N-II, entre els quilòmetres 539-540, uns 7 quilòmetres de Jorba en direcció a Cervera També s’hi pot anar des de Veciana per una pista oberta recentment Cal demanar la clau a la masoveria que hi ha al costat de l’església FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG729098 Història Aquest petit priorat sorgí a partir d’una capella de camí que es trobava a l’antic terme del castell d’Albarells…
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
Rodolf Sirera i Turó
Teatre
Cinematografia
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, guionista i gestor cultural.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…
,
Els pelmatozous fòssils
Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet…