Resultats de la cerca

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques…

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i Lambert Ferri…

Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que…

Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc tradicional de…

Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves…

És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter,…

El 1979 es graduà en art dramàtic pel Rose Bruford Drama College de Londres S’inicià en el teatre, i el 1985 guanyà el premi al millor actor de la British Theatre Association Interpretant sovint personatges marginals, violents o psicòpates, debutà en el cinema amb el film  Remembrance 1982, de Colin Gregg, i adquirí renom com a protagonista de Sid and Nancy 1986, d’Alex Cox, on interpretava Sid Vicious, líder del grup punk Sex Pistols Dirigit per Quentin Tarantino, actuà a True Romance 1993 i tingué papers destacats en Air Force One 1997, de Wolfgang Petersen, i, en el paper de Sirius Black,…

Procedent d’una família humil, treballà en oficis diversos i, als setze anys, començà una carrera de model que la portà als Estats Units, on fou descoberta per Kirk Douglas, que rodà amb ella com a coprotagonista The Indian Fighter 1955, d’André De Toth Posteriorment treballà sobretot a Itàlia, i també a França Fou una de les actrius de cinema italianes més populars dels anys cinquanta i seixanta Entre els seus films més coneguts hi ha  Donatella 1956, de Mario Monicelli, pel qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín  Four Girls in Town 1957, de Jack Sher  Manuela 1957, de Guy Hamilton …