Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
miracle
Religió
Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una conversió, de l’…
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys, aproximadament La…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Guionista i editor de còmics, periodista, dramaturg, cineasta, tècnic editorial i escriptor.
Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…
Àlex Brendemühl i Gubern
Cinematografia
Teatre
Ràdio i televisió
Actor.
El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010, La mosquitera 2010, El bosc 2011, Insensibles 2012, Wakolda 2013, Truman 2015, Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015, Mal de pierres 2016…
Joventuts Llibertàries de Catalunya
Història
Organització juvenil anarquista constituïda l’any 1934.
En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937 El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937 també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un comitè d’enllaç amb les…
Documenta
Art
Exposició artística de periodicitat quadriennal o quinquennal que se celebra a Kassel amb caràcter no comercial, i que s’ha configurat com la gran plataforma de projecció dels corrents més nous de l’art contemporani.
Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues últimes edicions…
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina, al coll de…
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…