Resultats de la cerca

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is 1990, Beyond…

Es tracta d’una torre de defensa medieval, situada a la barriada dels Comdals, vora Manresa, la qual fou donada a conèixer l’any 1989 La torre s’emplaça gairebé al límit amb el municipi de Castellgalí, i molt a prop d’on probablement passava una antiga via romana És un edifici de planta trapezial, gairebé rectangular, que fa 5,3 m als costats llargs i 4,90 i 4,40 als curts L’alçada actual de la torre és de 9,20 m sobre el marxapeu del portal dels baixos, per on s’accedeix a l’interior Per la banda del riu Cardener, que passa pel costat, és més alta, a causa del pendent del…

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’…

Estudià a l’Institut Nacional de Música, on assistí a les classes de fagot d’A Gouveia Fou alumne d’A França i de F Braga Rebé un gran elogi de la crítica quan el 1921 presentà a la Sociedade de Concertos Sinfonicos el poema simfònic Ubirajara L’any 1925 compongué un segon poema simfònic, la cançó Candomblé i la seva primera òpera, O Bandeirante , estrenada al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Des de llavors esdevingué un reconegut compositor Publicà diverses obres didàctiques i teòriques, com un tractat de composició, i exercí de docent al Conservatório Mineiro de Música a…

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan…

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa…