Resultats de la cerca

La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…

El 1797 assajà un nou mètode d’illuminació i calefacció a partir del gas obtingut de la destillació de la fusta, i el 1799 patentà les ‘termolàmpades’, que construí amb aquest procediment

Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà lesseves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que…

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Entrenat a l’exèrcit francès, fou agregat militar de l’ambaixada de la República del Congo a Moscou, cap de l’estat major de l’exèrcit 1968-73, secretari general del consell d’estat 1974-75 i responsable de defensa i seguretat en el mateix període L’abril del 1977 fou nomenat president de la república i, a partir del mateix any, tingué el càrrec de president del consell de ministres i del consell militar del Partit Congolès del Treball El 1979, després d’un cop d’estat protagonitzat pel coronel Denis Sassou-Nguesso , fou detingut i empresonat Posat en llibertat el 1984, fou detingut novament…

Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la Universitat de…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique 1717-1815…

Deixeble de Karl Jaspers, és una de les figures fonamentals del pensament contemporani sense haver realitzat cap obra on sostingués tesis pròpies Els seus cursos sobre La fenomenologia de l’esperit hegeliana, recollits a Introduction à la Lecture de Hegel 1947 retornaren Hegel a un primer pla d’actualitat Segons Kojève, la força del sistema d’Hegel es trobava en la seva circularitat, que esgota totes les possibilitats del pensament El seu sistema és, doncs, la consumació de la filosofia i, per això, assenyala la fi de la història Segons Kojève, aquesta fi de la història implica també la mort…