Resultats de la cerca

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…

Estudià dret canònic a Bolonya 1477-78 i filosofia aristotèlica a Pàdua 1480-82, on el jueu Elia del Medigo l’inicià en la mística d’Averrois Conegué els ambients humanistes i científics de Màntua, Ferrara, Pavia, París i Florència, on fou protegit per Lorenzo el Magnífic, el qual, a insinuació seva, hi cridà Girolamo Savonarola A Florència entrà en contacte amb el grup platònic de Marsilio Ficino i inicià un fecund epistolari amb l’humanista venecià Ermolao Barbaro Després d’una ressonant aventura amorosa a Arezzo, el 1486, féu estampar a Roma al final d’aquell mateix any, precedides de l'…

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F Liszt, J…

El 1702 anà a París Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, CGillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries El 1707 entrà al taller de CAudran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de PPRubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador A partir del 1715 s’estigué a casa de PCrozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva collecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà les seves…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba  i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet  després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes tragèdies de…

Fill i hereu de Pere II de Montcada El 1309 prengué part en la campanya d’Almeria El 1312 entrà a formar part del consell de Jaume II i fou nomenat majordom reial a València 1313 Fou adscrit al servei de l’infant Alfons arran del seu casament amb Teresa d’Entença 1314, l’acompanyà durant molts anys i fou lloctinent seu a la procuradoria de Catalunya El 1319 fou padrí de l’infant Pere després Pere III Fou ambaixador prop de Carles IV de França en el plet entre aquest i Sanç I de Mallorca sobre el domini de Montpeller 1321 En casar-se la seva germana Elisenda amb el rei Jaume II 1322, la dotà…