Resultats de la cerca

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…

Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…

L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general de la vila de…

Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten encara les…

La capital és Adelaide Al nord-est, les conques dels llacs Eyre i Frome pertanyen al límit sud-oest de la Gran Conca Artesiana que acaba als contraforts del monts Flinders El nord-oest forma part del Gran Desert Victòria, on es troba la reserva d’aborígens de Yalata Vora la Gran Badia Australiana, la costa és rectilínia i pràcticament despoblada, menys a les penínsules d’Eyre i Yorke separades pel golf de Spencer, on s’aglomera la població El seu clima és desèrtic al nord-oest La pluviositat augmenta vers el sud fins a arribar a un clima temperat càlid Els principals recursos…

La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960…

Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces Hidroelèctriques…

Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…

El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920…

Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i…