Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops…
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els requisits de…
ecologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua com a component dinàmic de qualsevol ecosistema en què intervinguin els éssers humans.
Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari inicial del que…
Anne Hébert
Literatura
Escriptora quebequesa.
Filla d’un important crític literari, publicà el primer llibre de poemes, Les songes en équilibre , l’any 1942 Entre el 1950 i el 1954 collaborà com a redactora a Ràdio Canadà i com a guionista de l’Oficina Nacional del Film del Canadà Visqué durant dues etapes a París, entre el 1954 i el 1957 i entre el 1967 i el 1997, any en què retornà de manera definitiva al seu país A més de l’obra poètica, que constitueix la part essencial de la seva producció Le tombeau des rois , 1953 Mystère de la parole , 1960, i d’algunes peces teatrals, és coneguda sobretot com a autora de novelles…
Hedy Lamarr
Cinematografia
Actriu nord-americana d’origen austríac.
Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa…
Enric Pèlach i Feliu

Enric Pèlach i Feliu
© Associació d’Amics d’Abancay
Cristianisme
Bisbe.
El 1944 fou ordenat de sacerdot i s’especialitzà en temes de missionologia S'establí al Perú membre de l’Opus Dei, el 1957 fou destinat a la prelatura d’aquesta organització nullius de Yauyos Perú Posteriorment, fou nomenat vicari general El 1968 fou consagrat bisbe, i després fou destinat com a bisbe a Abancay Apurimac, Perú, a la zona andina, càrrec que exercí fins el 1992 Hi promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius Publicà diversos llibres de formació religiosa, alguns dels quals en quítxua, tasca que desenvolupà amb el…
Pelai Vilar i Puig
Medicina
Metge i professor.
El 1949, molt jove, emigrà amb la seva família a Amèrica i s’establí a Méxic Hi cursà estudis de medicina a la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic UNAM, 1957-1962 El 1965 se n'anà al Regne Unit, on, a Glasgow Escòcia, 1965-1966, feu estudis de doctorat en otorrinolaringologia Des del 1970 exercia com a professor a la càtedra d’otorrinolaringologia a la facultat de medicina de la UNAM Fou nomenat cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Central de Petróleos Mexicanos Des del 1982, era membre de l’Academia Nacional de Medicina i, des del 1980, president de la Sociedad Mexicana de…
Richard R.St.John Harris
Cinematografia
Actor irlandès.
Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell Escriví…
Andreu Vidal i Sastre
Literatura catalana
Fotografia
Escriptor i fotògraf.
El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…
,
Gerard Guitard
Geologia
Geòleg
És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’…
