Resultats de la cerca
Es mostren 6956 resultats
Sant Salvador de Llec (Estoer)
Art romànic
L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i ermes,…
El que cal saber de la tos ferina
Patologia humana
La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que incideix especialment en infants petits i origina fonamentalment una tos molt característica, que es presenta en forma d’accessos paroxístics i s’acompanya d’un estridor o xiulet sonor i ronc El tractament, que consisteix en l’administració d’antibiòtics, és eficaç quan s’instaura en les primeres fases de la malaltia perquè evita eventuals complicacions Per aquesta raó, si un nodrissó o infant petit presenta catarro nasal, inflamació conjuntival i síndrome febril, convé de consultar de seguida el metge, ja que es pot…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…
Crits sords
Cinematografia
Pel·lícula del 1983-1984; ficció de 92 min., dirigida per Raül Contel i Ferreres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Raül Contel Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE RContel FOTOGRAFIA RContel Eastmancolor i blanc i negre, normal MÚSICA Juanjo Díaz saxo INTERPRETACIÓ Montserrat Calvo Maria, RContel Raül, Manel Dueso Manel, Elizabeth Gil Lisa, Empar Moreno Empar, Pep Anton Muñoz Pep, Joan Potau Joan, Xedes Xedes ESTRENA Barcelona, 07091984 PREMIS Ministeri de Cultura 1983 nous realitzadors, Cinematografia de la Generalitat 1984 millor llarg català Sinopsi Vuit històries diferents que tenen com a nexe comú la soledat i que, per diferents motius, s’acabaran entrellaçant Maria,…
Barça
Cinematografia
Pel·lícula del 1971-74, documental, 106 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ J Feliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons Botifarra de pagès , per La Trinca La barcelonista , per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al campionat…
La veritat oculta
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987; ficció de 96 min., dirigida per Carles Benpar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmsclot Josep Gimeno, Barcelona, Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders GUIÓ CBenpar, JGimeno FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Pazos, Balter Gallart decorador MUNTATGE Emili Ortiz MÚSICA Frederic Mompou, Carmen Bravo pianista SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Adrià, Massaguer, Alexandra Bastedo Agnès, Héctor Alterio Alfons, Assumpta Serna Roser, Ferran Rañé el secretari Gals-worthy, Ovidi Montllor i Constantino Romero els lladres,…
Gustavo Re
Cinematografia
Actor.
Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito , 1965, Joan…
Pere Masdéu i Rovira
Cinematografia
Fotògraf i realitzador.
Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Maria Rosa Ester i Güera
Cinematografia
Muntadora i cantant d’òpera.
Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…