Resultats de la cerca

Més en particular, composició vocal relativament breu per a una o més veus, amb text quasi sempre versificat, i sovint amb acompanyament instrumental Normalment, i en aquest segon sentit, es considera la cançó com a gènere oposat a l' ària , peça de dimensions i estructura molt més complexa El terme alemany lied designa un tipus de cançó culta característica sobretot del Romanticisme alemany L’equivalent francès és la mélodie Fins fa poc, en la llengua oral s’anomenaven cançons els cants estròfics narratius, i especialment les balades, per oposició als cants breus com les corrandes o les…

Les cladònies constitueixen un gran grup d’espècies, principalment terrícoles, que presenten un tallus primari, normalment visible, i podecis amb apotecis o sense La que veiem aquí, Cladonia pyxidata , ens permet d’observar els podecis en forma d’embut, granulosos, i, a la base, les esquàmules del tallus primari Javier Etayo Comprenen líquens de tallus heteròmer, típicament constituït per dues parts La primera, el tallus primari, s’estén sobre el substrat, i pot ésser esquamulosa o granulosa i, a vegades, acaba desapareixent en madurar el liquen La segona, el podeci , presenta un…

Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…

El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…

Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…

Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…

No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G Frescobaldi, J…

Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…

L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…