Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el…

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

De família modesta i d’idees socialistes, començà a treballar de molt jove en oficis molt diversos, i el 1938 debutà com a cantant Durant la Segona Guerra Mundial feu carrera a París, on conegué el seu primer gran amor, Édith Piaf, que l’apadrinà musicalment Més tard, però, es casà amb l’actriu Simone Signoret Un cop consolidat com a cantant, inicià la carrera d’actor cinematogràfic amb èxits com El salari de la por HG Clouzot 1953 o Z C Costa-Gavras 1969 Políticament, Montand sempre es mostrà proper a les idees socialistes i d’esquerra, i en feu bandera en moltes de les seves…

Fundat al principi de la dècada de 1960, practicava esports com voleibol, handbol, hoquei sala o gimnàstica Destacà la secció de voleibol, que guanyà sis títols de la Copa espanyola 1967-71, 1973 Organitzà aquesta competició l’any 1968 Guanyà la primera edició del Campionat de primera divisió estatal femení de voleibol 1970, títol que també aconseguí els anys 1974 i 1975 Respecte a l’handbol, guanyà la Lliga espanyola l’any 1963 També es proclamà campió de Catalunya de gimnàstica en alguna ocasió, així com campió de Catalunya d’hoquei sala Durant els anys seixanta fou un dels equips catalans…

Fundat el 1946, es considera el primer club d’Europa d’aquesta especialitat El primer president de l’APS fou Antoni Maria Puig Poc després de la seva fundació tenia 200 socis i organitzava nombrosos concursos de pesca A finals dels anys quaranta redactà la primera reglamentació de pesca submarina El 1954 fou responsable de la fundació del Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines, i el 1960 organitzà el primer Congrés Mundial d'Activitats Subaquàtiques a Barcelona Els seus pescadors coparen els primers llocs del campionat de Catalunya durant nombrosos anys, dels quals destacà…

Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la…

Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…

Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…

Membre del CN Banyoles, destacà en categories inferiors i guanyà la medalla d’or en K1 al torneig Quatre Motors d’Europa cadet 2000, i la medalla de plata de 500 m en K1 a la regata internacional juvenil de Racice 2001 En categoria sènior, aconseguí diversos podis en K1 al Campionat de Catalunya i a la Copa Catalana de fons Un dels seus èxits més importants fou la consecució de la medalla de bronze a la prova de 10000 m en K2 de la Copa d’Europa de clubs 2006, fent parella amb Albert Corominas El mateix any guanyà la Mitja Marató Internacional de Banyoles en K2, també amb Albert…