Resultats de la cerca
Es mostren 1794 resultats
Stephan Hermlin
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i…
Georg Wilhelm Pabst
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany d’origen txec.
La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich
Georg Simmel
Filosofia
Filòsof alemany, d’ascendència jueva.
Professor a Berlín 1884-1914 i a Estrasburg Analitzà les formes de socialització i insistí en la vida com a categoria metafísica Entre les seves obres cal destacar Über soziale Differenzierung ‘Sobre la diferenciació social’, 1890, Die Probleme der Geschichtsphilosophie ‘Problemes de la filosofia de la història’, 1892, Soziologie Untersuchungen über die Formen der Vergesellschaftung ‘Sociologia Estudis sobre les formes de socialització’, 1908, Hauptprobleme der Philosophie ‘Problemes fonamentals de la filosofia’, 1910 i Lebensanschauung ‘La intuïció de…
Wilhelm Schmidt
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista alemany.
Sacerdot i professor a l’escola missionera de Sankt Gabriel a Mödling 1895-1938, a la Universitat de Viena 1921 i a la de Friburg 1939-50, estudià l’evolució de la família Influït per FBoas i per EWestermark, sostenia la teoria sobre la ‘difusió cultural’ de FGraebner El 1906 fundà la revista Anthropos És autor de Der Ursprung der Gottesidee ‘L’origen de la idea de Déu’, 1912 i Die Sprachfamilien und Sprachenkreise der Erde ‘Famílies i cercles lingüístics de la Terra’, 1926
Peter Rosegger
Literatura
Escriptor austríac, també conegut pel pseudònim de Petri Kettenfeier
.
De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp
Oscar Drude
Botànica
Botànic especialitzat en fitogeografia, sobre la qual publicà tractats, com Handbuch der Pflanzengeographie (1890).
Fundà el jardí botànic de Dresden
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
Erwin Rohde
Lingüística i sociolingüística
Filòleg clàssic alemany.
Fou professor en diverses universitats alemanyes Amic de Nietzsche, amb qui mantingué una interessant correspondència, defensà les seves teories sobre la tragèdia en Sendschreiben eines Philologen an Richard Wagner ‘Missatges d’un filòleg a RWagner’, 1872 Els seus estudis principals versen sobre la civilització grega, com Der griechische Roman und seine Vorläufer ‘La novella grega i els seus precursors’, 1876, Psyche, Seelenkult und Unsterblichkeitsglaube der Griechen ‘Psique la idea de l’ànima i de la immortalitat entre els grecs’, 1890-94 i Die Religion der…
Ferenc Lehár
Música
Compositor i director hongarès.
Vida Provenia d’una família amb una certa tradició musical, ja que el seu pare era director de bandes militars i compositor de música de ball La família visqué durant molts anys a Hongria, però el 1882 el jove Ferenc fou enviat a Praga, on ingressà al conservatori En aquest centre fou deixeble de teoria de JB Förster Parallelament, rebé algunes classes particulars de Fibich i fins i tot d’A Dvorák El seu ingrés a l’exèrcit, el 1888, fou el punt de partida d’una carrera com a músic militar que el portà a dirigir diverses bandes a l’exèrcit austrohongarès a partir del 1890 Durant aquest període…
Peter Handke

Peter Handke
Literatura
Escriptor austríac.
Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa, sovint d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina