Resultats de la cerca

Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala…

Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà…

Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la…

Fill de mare alemanya, abandonà Polònia de nen per traslladar-se a Colònia, on rebé els primers ensenyaments musicals Deixeble de W Sawallisch, amplià la seva formació a Viena i de seguida fou contractat per les òperes de Düsseldorf, Aquisgrà i Colònia El 1969 debutà a Londres, on estrenà la versió anglesa d' El jove Lord de HW Henze al Sadler’s Wells Theatre Posteriorment dirigí a Hamburg, Friburg 1973-75 i Dormunt 1975-80 S’ha especialitzat en direcció d’òpera, i ha protagonitzat diversos enregistraments, entre els quals el primer digital de L’anell del Nibelung amb l’orquestra de la…

Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca docent a la…

Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930…

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…

Estudià bioquímica i, mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit alemany i sobrevisqué al bombardeig de Dresden 1945, experiència que el marcà Fou autor de sàtires a cavall de la ciència-ficció i el relat de terror en les quals, combinant la fantasia, l’humor negre i l’absurd denuncià el potencial de deshumanització i de destrucció de la civilització moderna Entre altres, cal esmentar les novelles Piano Player 1960, The Sirens of Titan 1959, Slaughterhouse Five 1969, Breakfast for Champions 1973 Jailbird 1979, Galápagos 1985, Bluebeard 1987, Hocus Pocus…

Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…