Resultats de la cerca

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Situació Turó on s’assenten les restes d’aquesta fortalesa que té l’origen en un hisn andalusí J Giralt El castell d’Artesa de Segre, conegut com el Castellot, és situat a l’est del nucli urbà, just a la punta del tossal on avui hi ha el viacrucis d’Artesa Mapa 33-13328 Situació 31TCG387398 Artesa és al peu de la carretera C-l 313, de Lleida a Puigcerdà, a 22 km de Balaguer Per accedir al castell cal prendre el carrer que porta fins als dipòsits municipals i continuar fins dalt la serra, per una pista asfaltada que arriba al cim on s’alça el monument al Sagrat Cor CAT-JGB Història No tenim…

Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…

Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…

La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, …

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…

Situació Façana exterior de ponent de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, amb el mur corresponent a l’obra originària J Vigué L’església dedicada a Sant Marc i Santa Maria es troba situada a 1 240 m d’altitud, a l’actual cementiri comunal d’Encamp, contruït l’any 1936, a uns 400 m de l’església parroquial de Santa Eulàlia, vora la carretera que porta al llogaret de Vila Es sobre el llom més baix del solar d’Encamp, a un 90 m de la Valira d’Orient, en un terreny inicialment de poc pendent, actualment aplanat amb motiu de la construcció del cementiri Situació x 1°34′30” — y 42°32′00” XLM Església…