Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Campelles, de 18,64 km 2 d’extensió, és parcialment envoltat pel terme municipal de Ribes de Freser, amb el qual confronta al N, a l’E i al SE, tot seguint el curs mitjà del Freser El terme s’estén des de la carena de la serra de Mogrony S fins al Rigard N i des del Freser E fins al coll de Prat de Jou W El terme és drenat al N pel Rigard i al S pel torrent de Prat de Jou o de les Feixes, afluent del Freser per la dreta, que recull les aigües del vessant septentrional baga de Campelles de la serra de Mogrony la Covil, el Coll Pan, la Creu de Dalt, la…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els desnivells màxims de les carenes que limiten les rieres…

Situació Vista del conjunt del mas Vilanova i l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA L’església de Sant Jaume és adossada al mas Vilanova, el qual és situat a la banda nord-oriental del terme, prop de la carretera d’Avinyó a Vic i a uns dos quilòmetres vers ponent del trencall on s’origina la carretera que mena a l’Estany i a Moià Long 2°04’54” - Lat 41°53’30” Hom hi pot anar des d’Avinyó emprenent la carretera que mena a Vic Poc després del quilòmetre 17 i a mà dreta, hi ha el trencall que porta al mas Vilanova, al qual és adossada l’església També s’hi pot anar des de Moià…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…

Situació Torre mestra del castell, que s’aixeca en un punt estratègic entre la vall de Lentillà i el fondal de la ribera del Castell ECSA - A Roura Aquesta fortalesa corona el cim d’un penyal cobert de bosc al SW del poble de Vallmanya, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 14” N - Long 2° 31’ 59” E Des del poble de Vallmanya cal seguir per la carretera D-13, que segueix cap al Vallespir Tot just travessat el pont sobre el riu Lentillà, a la dreta hi ha la cova monument a les víctimes locals de la Segona Guerra Mundial A l’extrem de migdia del mateix marge rocós…

Situació Una vista de la part frontal de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure com el mur de ponent fou substancialment reformat, amb la qual cosa el campanar d’espadanya es transformà en l’actual de torre F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és al mig del reduït nucli del poblet de Caçà de Pelràs, el qual no s’organitza en una trama urbana consolidada, sinó que és format per un conjunt de masies disposades sense ordre en un serrat Mapa 296M781 Situació 31TDG995510 El poble de Caçà de Pelràs és a prop de la carretera comarcal C-255 de Girona a Palamós, de la qual l’església és…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església basilical, molt malmesa i amb els absis coberts d’heura ECSA - F Tur i ECSA - M Anglada L’església de Sant Vicenç és situada en el cementiri d’Estamariu, fora del nucli urbà, al costat de la carretera que porta a Bescaran JAA-MLIC Mapa 35-10216 Situació 31TCG787928 Història És en un document de l’any 893 que trobem un dels primers esments del topònim Estamariu, amb motiu de la venda que Guinidildes féu a Jerosòlima consistent en una sesterada de terra in billa Estamarice També són freqüents les mencions d’aquest lloc en…