Resultats de la cerca

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies

Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967

En teologia pastoral és lloc comú la referència a la comunitat de Jerusalem, descrita als Actes dels Apòstols L’exegesi moderna, particularment els mètodes d' història de les formes i història de les redaccions , en parlen sovint tot referint-se a cadascuna de les comunitats on sorgiren i es configuraren els relats evangèlics, determinats teològicament per la situació Sitz-im-Leben i les necessitats de la respectiva comunitat

Religiós franciscà descalç 1743 El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner el 1757 passà al collegi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab Retornat a València, el 1771 fou destinat al collegi de Benigànim, i després a Madrid 1775, on fou membre de l’Academia de la Historia Publicà Gramática arábigo-española 1775 i Diccionario español-latino-arábigo 1787 en tres volums

La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i hi fou ordenat de sacerdot el 1930 Durant la guerra civil de 1936-39 anà a Alemanya, i més endavant s’establí a Suïssa Estudià als monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma El 1934 publicà un opuscle sobre El Tabor , i el 1971, un útil Diccionari de sinònims

Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem

Rebé de la seva mare el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici Des del 1066 era comte de Roergue, de Nimes i de Narbona Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem V Es casà amb una cosina germana seva, Eldearda morta abans del 1089, filla de Folc Bertran I de Provença a Forcalquier, que li dugué en dot drets sobre la meitat d’aquest comtat Havent estat separat d’aquesta per parentesc, es casà amb Mafalda de Sicília el 1080, i després amb Elvira, filla natural d’Alfons VI de Castella-Lleó, el 1094 El 1095 prengué la creu abans que ningú i participà en la primera croada del 1096,…