Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Colúmbia 1950-71, treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear CERN entre el 1968 i el 1986 El 1988 rebé el premi Nobel de física amb Melvin Schwartz i Leon Max Lederman per les seves recerques sobre partícules, entre les quals el descobriment del neutrí muònic 1962

Féu importants recerques sobre òptica, radiacions, propagació de la llum en diversos medis, teoria dels colors, etc El 1896 descobrí amb HLorentz l’efecte que duu el seu nom, per la qual cosa compartí amb Lorentz el premi Nobel de física el 1902 Les seves investigacions han confirmat plenament la teoria de la relativitat

Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics

Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow  i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica

Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946

Professor a la Universitat de Cornell, a Ithaca Nova York des del 1966, on fou collaborador de David M Lee i Douglas D Osheroff al laboratori de física atòmica i de l’estat sòlid El 1996 rebé, junt amb aquests, el premi Nobel de física pel descobriment de la superfluïdesa de l’heli-3

Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978

Féu estudis sobre la renda nacional, el creixement, l’estadística i els progressos en l’aparell teòric salaris, capital, utilitats i interès És autor d' Economic Growth and Structure 1965, Economic Growth of Nations Total Output and Production Structure 1971 i Population Capital and Growth 1974 El 1971 rebé el premi Nobel d’economia

Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909

Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957