Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Catedrals gòtiques
Les catedrals o, més ben dit, la catedral com a idea constitueixen la màxima expressió de l’art i de l’arquitectura gòtica, fins al punt que sovint es parla dels segles del gòtic com dels segles de les catedrals La seva riquesa de significats, les seves dimensions simbòliques, el considerable impacte econòmic de la seva construcció, el desenvolupament tecnològic que requereixen i estimulen alhora, tot el paisatge humà que es mou al seu entorn i sobretot la seva destacada presència monumental en el perfil de les ciutats, fan de les catedrals gòtiques la catedral gòtica una de les grans…
Esplugues de Llobregat
Panoràmica d’Esplugues de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal, el més petit de la comarca, se situa al Pla del Llobregat És parcialment accidentat pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Pere Màrtir 389 m, de la serra de Collserola, on trobem el turó de Picalquers, el coll de Finestrelles per on passava lsantic camí de Pedralbes, la Plaça de les Bruixes i el turó del Temple, anomenat al segle XVIII Puig Marrobí 268 m El relleu és brusc a la zona més alta, i baixa després en relleus suaus El municipi confronta a llevant amb els antics termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià, avui incorporats a…
Els Sert. Catifes i tapisseria
Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…
Calders

Vista parcial de Calders
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, a la zona de contacte amb el pla de Bages, a la vall de la riera de Calders.
Situació i presentació Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca Bages i a l’W amb Navarcles Bages La demarcació de Calders té una disposició allargada Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles A la part de…
Castell de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…
Sant Julià de Lliçà de Munt
Art romànic
Situació Vista general de l’església, que conserva alguns elements de l’edifici romànic integrats a la seva nau Arxiu Gavín L’església de Sant Julià de Lliçà es troba al quilòmetre 7 de la carretera de Parets del Vallès a Sant Feliu de Codines És situada estratègicament a uns 15 m sobre la carretera, enmig de l’antic nucli de la població Cal demanar la clau a la rectoria Mapa L37-15393 Situació 31TDG368073 CBC-MRGP Història En un document de donació al monestir de Sant Cugat d’un alou que tenen Sendered i Elisabet en el terme de Licano Subteriore i a Petra Fita , de l’any 946, en esmentar-se…
L’art gòtic català al món. 1200-1400
L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…
Confecció: la indústria de la moda. 1933-2007
La indústria tèxtil catalana va passar de filar i teixir llana, seda, lli i cotó a l’edat mitjana, a estampar indianes sobre teixits de lli i cotó al segle XVIII, i a la revolució cotonera basada en els vapors i en les fàbriques de riu, al segle XIX Després, entrat el segle XX, primer lentament, i a partir de 1960-70 acceleradament, arriba la confecció i la moda Precedents abans de la Segona Globalització La confecció originària de Catalunya, al segle XXI, ven tota mena de peces de roba, per a totes les edats, i per a tots els dies de l’any en centenars de botigues pròpies, o franquiciades, a…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’…
Castell i vila fortificada de la Roca d’Albera
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de la Roca d’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de la Roca d’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la Roca d’Albera per la carretera D-2, que surt de la N-114 a l’entrada d’Argelers PP Història El topònim la Roca és eminentment casteller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina