Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Montserrat Torrent i Serra

Montserrat Torrent i Serra
© CIC-Moià
Música
Organista.
Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa…
,
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
Salvador Seguí i Pérez
Música
Compositor, teòric i crític valencià.
Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de…
Petra
La vila de Petra , a Mallorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en es Pla, obert als vents de la badia d’Alcúdia però arrecerat per la discontínua serra de Llevant de la Marina de l’est.
Al límit amb el terme de Vilafranca de Bonany s’aixeca el puig de Bonany 317 m, on hi ha el santuari de Bonany Els terrenys miocènics, dominants, són en bona part recoberts de Quaternari Drena el terme el torrent de Petra , que es forma a l’W de la vila, afluent amb els de Son Real i d’Avall del de na Borges La gran propietat perdura a la garriga 2 391 ha de brolla procedent d’una màquia de garrofer i olivella i 1 112 ha d’ermots i al bosc 132 ha de pi blanc, que ha substituït l’alzinar originari L’any 1982 la superfície explotada era de 8 100 ha el 88,8% del total del municipi, de les quals…
Milanesat
Geografia històrica
Antic estat del nord d’Itàlia, format entorn de Milà, que en fou la capital.
Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat…
república de Florència
Història
Entitat política sorgida al sXII entorn de la ciutat de Florència, independitzada de tota altra jurisdicció i regida inicialment per cònsols.
Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…
Pintors i tallers a Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
La pintura, instrument i mirall de la història Sant Francesc lliurant la regla als franciscans i les clarisses, part d’un retaule de l’església napolitana de San Lorenzo Maggiore, pintat per Colantonio després del 1450 Els escuts reials de Catalunya i Aragó i de Sicília de les rajoles indiquen que Alfons el Magnànim en fou el comitent Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols – MVelo El 28 de juny de 1458 Nàpols, la ciutat que derrocà els seus murs per rebre triomfalment el carro tirat per quatre cavalls blancs d’aquell Alfons d’Aragó que l’havia conquistat, plora El rei ha mort al castell de l’…
Vincenzo Galilei
Música
Teòric, llaütista i compositor italià.
Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…
Banco Santander
Economia
Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.
Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano , que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano , el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una quarta part del…
Iannis Khristú
Música
Compositor i metafísic grec.
Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina