Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
Numax presenta...
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980, Documental, 105 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’afegeix la…
Víctor Luna i Martínez
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…
,
Philippe de Monte
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Pere Ventura i Morell

Pere Ventura i Morell
© La Fotogràfica
Cinematografia
Actor.
Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida Descobert per Sergi Belbel en l’obra Sota la pluja , produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera , de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre , i aviat es convertí en un dels…
Seró

Les restes del castell de Seró (Artesa de Segre) es troben al costat d’una casa senyorial d’època moderna
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del riu Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle XVI…
premi Sant Joan
Literatura catalana
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment des del 1981 per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. A partir del 2014 el convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes 1995 De l’…
premi Documenta
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment a un text inèdit i d’un autor menor de 35 anys per la llibreria Documenta de Barcelona i l’editorial Empúries, fins el 2014, i des de l’edició del 2015 per la llibreria Documenta i L’Altra Editorial.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995 Herois d’Azània…
Joan Anguera i Picanyol

Joan Anguera en una escena de l’obra Mequinensa
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor, director i pedagog.
Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 , dirigits per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina