Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…

Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…

El carboncle és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals i que, eventualment, pot ésser transmesa a l’home generalment es presenta en la forma cutània, caracteritzada per una lesió ulcerosa, el centre de la qual, necròtic, adopta una tonalitat negrosa L’agent etiològic del carboncle és el Bacillus anthracis , un bacil, o bacteri allargassat, grampositiu, l’hàbitat natural del qual és l’organisme dels animals malalts, i que pot sobreviure durant molts anys en el sòl o altres elements contaminats, en forma d’espores, que els animals malalts eliminen amb els…

És prop del terme de Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, i el 1860 la seva pertinença encara era discutida entre els estats francès i espanyol Existia ja el 980, i el 1312 era ja parròquia

La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…

Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment

Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…

El pic de coma Alta 2 744 m alt és un contrafort del bony d’Aigüissi

Abans del 7 de gener de 1379, la comissió reorganitzadora de la Diputació del General escollí nous diputats residents diputat eclesiàstic Ramon Gener – 1388/92, cabiscol d’Urgell diputat militar Pere de Merlès, donzell diputat reial Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic Ramon Gener, cabiscol d’Ur-gell, ja havia exercit el càrrec en substitució del bisbe Romeu Sescomes a la Diputació de les Corts de Montsó de 1362-63 i a la de Lleida del 1375 La família del donzell Pere de Merlès, el diputat militar, posseïa el castell de Merlès, al Berguedà El tenien en feu pels…