Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Servusdei
Cristianisme
Bisbe de Girona (887-908).
Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga uns exèrcits…
Els processos d’emmurallament
Art gòtic
Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…
Sant Just i Sant Pastor de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs ECSA - M Anglada El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén Mapa 35-10216 Situació 31TCG761889 La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E El poble es troba a 4 km de la Seu Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia MAB Història En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle…
Catí

Exterior de l’església parroquial de Santa Maria (Catí)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda).
Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l’activitat…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
licor
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d’extrets aromàtics, essències o aromes.
Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…
orde del Sant Sepulcre
Militar
Orde religiós i militar originat en la comunitat de canonges regulars que des de la fi del s XI tenia cura de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, i doblat al principi del s XII amb una branca de cavallers, a imitació dels ordes templer i hospitaler.
El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina