Resultats de la cerca

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la novella El…

Fou legalment reconeguda al juny del 1925, i tingué com a precedent el Comitè Regional de Catalunya de basquetbol, creat dos anys abans i que des del mateix 1923 va organitzar el primer Campionat de Catalunya Té per objectiu promocionar, ordenar, dirigir i regular la pràctica del basquetbol al nostre país Presidents de la Federació Catalana de Basquetbol El seu primer president fou Josep Espelleta La selecció catalana va jugar el seu primer partit l’any 1927, en un partit amistós contra l’Hindú Club de Buenos Aires, que es trobava de gira per Europa, i que va significar l’adaptació del…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència, càrrec que…

Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida Dirigí el periòdic…

Fill de Franco Macri, creador del grup empresarial Macri-SOCMA, un dels més importants de l’Argentina Graduat en enginyeria civil a la Universidad Católica Argentina, amplià estudis a la Universitat de Colúmbia EUA Fundador i membre del consell d’administració de l’empresa Mirgor 1983-94, el 1984 s’incorporà al grup Macri, dins del qual ha estat al capdavant de Socma Inversora 1985 i Sevel 1994, companyies de les quals dirigí l’expansió i la internacionalització El 1991 fou segrestat dotze dies, i del seu rescat hom descobrí que els autors eren agents de la policia federal El 1994 fou absolt…

De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús  i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…

Forma part de la conurbació del Gran Buenos Aires És un dels centres industrials més importants del país metallúrgic, químic, alimentari, de refineries de petroli, tèxtil, d’indústries derivades de la fusta, i també és centre comercial i port d’exportació El nom li fou donat pel president Nicolás Avellaneda, el 1904, en substitució del de Barracas al Sud

Antic centre ramader, és actualment un nucli industrial i residencial de l’àrea suburbana de Buenos Aires, amb indústria lletera, conserves pesqueres, de fruites, fabricació de mobles, manipulats de paper i serradores

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…