Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Castellà
Cristianisme
Abat fundador del monestir d’Arles, a la fi del segle VIII.
Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820
Àtala
Cristianisme
Fundador i primer abat de Sant Policarp de Rasès (diòcesi de Narbona).
Bé que la seva personalitat històrica és molt confusa, sembla força segur que fugí de la invasió sarraïna i obtingué, per a dur-ne a terme la fundació, un precepte d’immunitat de l’emperador
Sant Joan de la Penya
Claustre del monestir de Sant Joan de la Penya, a Osca, amb capitells del segle XII
© B. Llebaria
Abadia
Important abadia benedictina del municipi de Jaca.
Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior,…
monestir d’Amer
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer) fundat vers l’any 820 per l’abat Deodat, al lloc de sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de sant Gregori, que posteriorment es tralladà a Amer.
L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m més i a sobre…
Ponç de Melguelh
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies
Vila closa de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…
Hug I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040), fill de Gausfred I.
En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…
Ermold el Negre
Literatura
Escriptor aquità.
Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte Berà el 820…
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo de Ripoll i amic d’Oliba El 1105 era abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles i augmentà molt el patrimoni monàstic L’any 1023 fou tramès pel seu amic el rei Sanç III de Pamplona a l’abat i bisbe Oliba per a una consulta sobre moral matrimonial El rei Sanç el féu bisbe d’Oviedo 1025, on introduí el ritus romà, i més tard restaurà la diòcesi de Palència 1035
Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina