Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
música gal·lesa
Música
Música produïda a Gal·les.
La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques,…
Celdoni Fonoll
Música
Rapsode difusor de la poesia catalana.
Vida L’any 1974 començà a recitar poemes catalans de totes les èpoques amb acompanyament musical, bàsicament dues guitarres La seva tasca de difusió dels autors catalans el dugué per escoles, instituts, barris, viles, festes majors i actes literaris L’any 1978 edità el seu primer disc, He heretat l’esperança , amb un repertori de poemes seriosos, línia que només trencà el 1991 amb el disc Mercat de Calaf , menys transcendent i més irònic, i el 1997, amb Cançons de l’amor que tinc , amb un repertori majoritàriament de producció pròpia Gran part dels poemes que recità fins els anys…
Grzegorz Gerwazy Gorczycki
Música
Compositor polonès.
Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella , però l’…
lamentació
Música
Cadascuna de les lectures del llibre bíblic de les Lamentacions que es canten en el primer nocturn de les matines del tridu pasqual, conegudes també per ofici de tenebres.
Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…
maraca

Maraques
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de…
Gerald Moore
Música
Pianista anglès.
Després d’haver iniciat estudis musicals a l’escola de música de Watford, el 1913 emigrà amb la seva família al Canadà, on Moore estudià al Conservatori de Toronto Més endavant retornà a Anglaterra i Sir Landon Ronald li aconsellà que es dediqués a l’acompanyament Des del 1925 acompanyà John Coats, i el 1926 oferí el primer concert a Londres Al llarg de la seva trajectòria acompanyà els cantants més prestigiosos de la seva generació, com F Šal’apin, F Leider, E Schumann, H Hotter i, especialment, Kathleen Ferrier Més tard tocà amb Victòria dels Àngels, J Baker, Ch Ludwig, D…
realització
Música
Acció de fer efectius els acords abreujats per un baix xifrat.
La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint…
vocalise
Música
Exercici de tècnica de cant o peça de concert per a ser cantada exclusivament amb sons vocàlics.
La idea del vocalise com a exercici tècnic té el seu origen en les diverses publicacions de solfeggi i esercizi per a cantants amb acompanyament de piano D Corri, M García, H Panofka que començaren a aparèixer al principi del segle XIX amb la idea que fins i tot els exercicis tècnics més mecànics poguessin ser executats d’una manera artística D’altra banda, ja des del segle XVIII es poden trobar reculls de composicions d’autors coneguts com JB Lully i JPh Rameau JB Bérard L’art du chant , 1755, per a ser cantades sense paraules com a exercicis vocals Aquestes peces, com les…
música de Laos
Música
Música desenvolupada a Laos.
Els laosians són l’ètnia principal del país, i la resta de la població és constituïda per les minories xinesa i annamita i els aborígens indoxinesos, situats a les zones muntanyoses La música dels laosians és exclusivament de tradició oral i és possible definir-ne les característiques principals fent referència a l’afinació del principal instrument utilitzat, l’orgue de boca kaen o khène , un instrument força freqüent en aquesta part d’Àsia L’octava és formada per set graus, separats per tons sencers i semitons, amb els quals s’obtenen dues escales pentatòniques anomenades lam i an nangsü La…
rubato
Música
Pràctica interpretativa que consisteix a alterar el valor d’algunes notes o el tempo d’una peça o un fragment d’acord amb criteris que han estat diferents segons les èpoques.
En una partitura, indicació -abreujament de tempo rubato , ’temps robat'- que prescriu aquest tipus d’interpretació Als segles XVIII i XIX s’entenia com una forma d’ornament en què la veu principal d’una composició allargava o escurçava determinades notes segons el seu significat estructural i expressiu, mentre es mantenia el tempo bàsic en l’acompanyament En un famós passatge d’una carta al seu pare 23 d’octubre de 1777, WA Mozart es vantava de la seva especial habilitat a l’hora d’emprar aquest recurs i insistia que no hauria de representar una alteració del tempo bàsic "Ell el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina