Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
Villavicencio
Ciutat
Capital del departament de Meta, Colòmbia, situada vora el riu Meta, al contrafort oriental d’El Nevado, a la Cordillera Oriental dels Andes.
páramo
Geobotànica
Tipus de vegetació pròpia dels altiplans dels Andes septentrionals, entre 3.000 i 4.500 m d’altitud, per damunt de l’estatge del bosc.
És caracteritzat per l’absència d’arbres i per l’abundància de gramínies i també de mates Hi tenen importància les compostes del gènere Espeletia , estipitades i de fulles en roseta apical
Vinicunca

Vista de Vinicunca
Nathali Castaño (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya de la serralada de Vilcanota (Perú), als Andes, de 5.200 m d’altitud, entre els districtes de Cusipata (Quispicanchi) i Pitumarca (
Canchis).
És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de Cuzco, s’ha…
La selva nebulosa al món
Un subbioma petit, espars i divers Distribució dels boscos nebulosos al món en fosc sobre el conjunt de totes les selves en verd clar Pel fet de tractar-se de boscos de muntanya, el bioma nebulós té una distribució molt esparsa, feta de petites taques que corresponen a les elevacions muntanyoses Això fa que la seva representació en el mapa sigui fora d’escala en la major part La taca més contínua de bosc nebulós del món és la que recorre els Andes de nord a sud la “ceja” colombiana, equatoriana i peruana i la “yunga” boliviana, i per això és també la més estudiada La mitjana anual d’entrada d…
Tupungato
Volcà
Volcà apagat dels Andes, entre la frontera argentina (regió de Mendoza) i la xilena (regió de Santiago), al SE de l’Aconcagua (6 800 m).
Té neus perpètues
Madre de Dios
Riu
Riu del Perú i de Bolívia que neix a la Cordillera Oriental dels Andes i forma part de la conca de l’Amazones (1.450 km).
Constitueix la principal via de comunicació fluvial del departament de Madre de Dios Perú Desguassa al riu Beni , a Bolívia, prop de la frontera amb el Brasil
regió andina
Biologia
Regió biogeogràfica del regne neotropical que comprèn els estatges superiors dels Andes, des del centre de Xile i l’Argentina fins a Colòmbia i l’Equador.
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
ceja
Geobotànica
Estatge de vegetació arbòria que es dóna als Andes centrals per sota de l’estatge de la puna, en els nivells on la humitat és extraordinàriament elevada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina