Resultats de la cerca

Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la…

Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet  l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres exposicions…

Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…

Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i…

Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que constituí…

Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de…