Resultats de la cerca
Es mostren 1667 resultats
distribució
Tecnologia
Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.
En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves , que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que…
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
Grèvol
Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol…
Sant Vicenç de les Eres (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no es pot …
Castell de Pacs del Penedès
Art romànic
Actualment no resta cap vestigi del castell de Pacs i és molt difícil poder esbrinar el lloc on era situat, ja que no s’ha trobat cap indici fidedigne que ens pugui assegurar el seu emplaçament Pacs apareix en la documentació per primera vegada l’any 990, data en la qual s’esmenta la via que condueix a Pacs, dintre el terme d’Olèrdola Al principi del segle XI el domini del castell era de Gombau de Besora, pare de Guisla de Santmartí i gran magnat de la cort comtal Aquest personatge signà com a Gombau de Pacs el 1020 en la resolució d’un judici celebrat a Olèrdola En morir, la…
El que cal saber de l’artritis infecciosa
Patologia humana
L’artritis infecciosa consisteix en la inflamació d’una articulació o més d’una, causada per diversos tipus de gèrmens, com ara bacteris, virus o fongs Es manifesta per l’aparició sobtada de símptomes locals, com inflamació, dolor intens i envermèlliment d’una articulació, i símptomes generals, com febre, malestar i esgarrifances Quan es presenten símptomes que suggereixen una artritis infecciosa, cal adreçar-se a un hospital immediatament Si és diagnosticada precoçment i tractada de seguida, l’evolució sol ésser molt favorable, i el guariment s’esdevé al cap de poc temps sense conseqüències…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la…
Pont d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Pont medieval, situat a la capçalera del riu d’Anguera, sota les ruïnes de l’església de Sant Pere ECSA - J Bolòs Aquest pont es troba sota mateix de l’església de Sant Pere d’Anguera, a la capçalera del riu d’Anguera Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Pont El pont d’Anguera té una amplada de 4,3 m i una longitud d’uns 17 m La llargada de l’arcada és, però, d’uns 7 m i la seva alçada, fins a la llera del riu, és d’uns 4 m La sola del pont té un gruix d’uns 60 cm L’arc és format per dovelles amb una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina