Resultats de la cerca

Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…

L’antiga capella del Mas Sant Vicenç i més tard hospital o hostal de traginers, es va transformar o renovar al segle passat quan es va construir el balneari i la caseria dels Banys de Sant Vicenç Actualment és dedicada a la Mare de Déu del Roser i després a sant Gervasi Antigament hi havia al lloc un mas anomenat de Sant Vicenç, dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, documentat des del 1050 com el “ manso sancti Vincentii ”, en un pacte entre l’abat de Sant Llorenç i Arnau Guillem d’Urús Del mas i la capella hi ha altres notícies dels segles XII al XIV És probable també que el lloc…

L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe Salla d’…

Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…

Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta 1728 i Santa…

Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan…

Situació L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13, 1 —y 75, 7 31 TDG 131757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Abans d’arribar a la Pobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera, en molt bon estat, que travessa el riu i mena al mateix santuari S’hi pot anar també per una pista forestal, practicable, que surt de la Pobla mateix JVV Història L’…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança L’exfoliació és bona Té una duresa 2 i una densitat 2,32 És incolor i transparent quan es presenta cristallitzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l' alabastre certs agregats adopten forma de rosa rosa del…