Resultats de la cerca

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni…

Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa Llenguadoc i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps En el marquesat el…

Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc la seva importància és notable Però es van constituir i la seva…

El 1942 abandonà la feina en un banc per a dedicar-se a la distribució cinematogràfica a la sucursal barcelonina de la Distribuidora Ballesteros, que el 1962 deixà per fer-se càrrec de Discentro, empresa que havia creat el seu germà Francesc a Madrid, fins que tancà el 1978 El mateix any fundà Badal Films, des d'on distribuí a Catalunya films adquirits directament o que oferia en representació d'altres empreses, activitat que dugué a terme fins que es jubilà 1991 i tancà l'empresa Fou el propietari del petit cinema Comedia de Gràcia 1955-61 i s’ocupà de la seva programació…

Germà de Josep de Manjarrés Estudià a les classes de la Junta de Comerç Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica 1860-66 i director 1863-66, càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona Installà l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona 1871, on creà un museu mineralògic El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de la facultat de ciències…

Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1912, vocal…

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán…

Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite , i fou un dels ídols de…