Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
Castell de Fulleda
Art romànic
Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una…
el Putxet

Jardins Marià Manent al barri del Puget, Barcelona
© Fototeca.cat
Turó
Barri
Barri i turó (135 m) de Barcelona situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff, i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi 1857 En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Putxet 3,97 ha, on hi ha les…
Casadesús
Música
Dinastia de músics francesos originària de Figueres.
El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses cadències…
Esperandéu Cardona
Història
Dret
Jurista barceloní i vicecanceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09).
Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…
Santa Maria de Pols (Ordis)
Art romànic
Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als…
Sant Adrià (Lladorre)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on devia estar emplaçada aquesta església, probablement en algun punt situat entre les poblacións de Lladorre i Tavascan Es coneix per la menció que en fa la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 Segurament devia estar vinculada al mas de Sant Adrià, de la Vall de Cardós, esmentat en el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri datat vers l’any 1338 “ Primerament lo mas de Sant Adrià que a nom Bertran Mals, fa XII diners de quisties Item fa perna, delme de totes coses, aral te Joan Armengou…
Sant Pere de Tiurana
Art romànic
De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…
Domènec Sert i Rius
Arts decoratives
Fabricant de tapissos.
Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina