Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del líquid, pel fet…
hemiplegia
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per l’abolició de la motilitat voluntària d’una meitat del cos i que és deguda a una lesió dels centres nerviosos.
És anomenada alterna quan afecta un costat de la cara i l’altre del cos
somatometria
Antropologia física
Part de l’antropometria que estudia els índexs i les mesures del cos humà a partir d’uns punts fixos anomenats punts somàtics
.
Hom sol referir a la somatometria el cos humà llevat del cap, els índexs i les mesures del qual són estudiats especialment per la craniometria
fred
Física
Tecnologia
Estat d’un cos, d’una substància, d’una cambra, etc, que té una temperatura inferior a la normal.
La producció de fred consisteix en l’evacuació de calor del cos a refredar, i sovint s’aconsegueix mitjançant la refrigeració El fred té aplicació secundària a gairebé tota mena d’indústria fred industrial , per a la dissipació de calor produïda per reaccions, en processos químics, i és fonamental en la conservació d’aliments congelació, en la separació de gasos obtenció d’oxigen i nitrogen de l’aire, en la condensació de gasos producció d’amoníac, en el dessalatge d’aigua de mar, etc
estabilitat
Física
Propietat d’un cos en flotació de retornar a la seva posició d’equilibri quan ha estat separat d’aquesta per alguna causa externa.
L’estabilitat d’un cos depèn de la posició relativa del centre de flotació o centre d’empenyiment respecte al centre de gravetat i de la distància que els separa flotació
opacitat
Física
En un cos, relació entre la intensitat de llum incident I o i la transmesa I t, donada per l’expressió O = I o/I t
.
Aquest concepte és extensible a qualsevol altra magnitud física que perdi intensitat en travessar un cos
pretorià
Història
Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans (guàrdia pretoriana).
En època moderna, han estat anomenats pretorians els soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars per exemple, els pretorians de Mussolini
Ertzaintza
Dret administratiu
Cos policíac de la comunitat autònoma del País Basc, instituït el 1980 amb el decret que restablia a les diputacions forals les competències en matèria de seguretat.
Té el precedent en els antics miñones i miqueletes de l’administració foral El 1982 entrà en operació la primera promoció, dedicada a la protecció d’institucions i càrrecs del govern autònom Posteriorment, el cos anà ampliant les seves competències, coordinadament amb la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat fins el 1995, que assumí totes les atribucions en matèria d’ordre públic i acabà el seu desplegament a tot el País Basc Des d’aleshores el cos ha tingut una participació important en la lluita antiterrorista, i els seus membres ertzainak foren sovint víctimes dels atemptats d’…
dofí

Dofins
© Corel
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, de cos fusiforme i esvelt d’uns 2 m de longitud.
L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les moles de dofins són…
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina