Resultats de la cerca

Molses de l’ordre de les encaliptals 1 Encalypta vulgaris a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 10 b detall d’una caliptra x 10 2 E streptocarpa a detall d’uns propàguls x 40 Miquel Alcaraz És aquest un ordre de molses acrocàrpiques, de fillidis ligulats o espatulats, fortament papillosos i peristoma mal desenvolupat El caràcter més típic és la presència d’una caliptra tubular, llarga, com una funda que cobreix tota la càpsula Encalypta streptocarpa forma masses de color groc verdós, sobre roques calcàries, en escletxes, replans, rabasses d’arbres, des de la terra…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…

A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…

Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors  

Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells…

Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de…