Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
Sant Genís de Miralles (Cercs)
Art romànic
L’església de Sant Genís de Miralles no es conserva en l’actualitat El lloc de Miralles es troba situat prop de l’aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Metge el topònim es conserva en una casa i en un petit coll La primera notícia del lloc és de l’any 898 surt esmentada en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s’especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d’Avià in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias Una nova notícia del lloc, ara de l’any 962, diu que les terres de Miralles Miratges són objecte d’…
Castell de Clarà (Avià)
Art romànic
D’aquest castell avui no queda cap rastre i només en coneixem l’existència per escasses referències en la documentació El castell de Clarà apareix documentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià, datada el 12 de gener de l’any 907 on apareix una menció concreta al castell “ aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii quin in Castro Clairano ad hanc orationis domum ” L’acta també esmenta el lloc de Clarà en parlar de la dotació a aquesta església “… Hanc…
Santa Coloma i Sant Jaume del Castell (Barberà del Vallès)
Art romànic
El castell de Barberà fou llegat l’any 1005 per Guitart a la seu de Barcelona i a l’església de Sant Miquel d’aquella ciutat Un any després el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda completen la donació, i en el document corresponent no sols esmenten el castell sinó també les esglésies que hi ha fundades És evident que una d’elles devia ser la del castell dedicada a santa Coloma Amb aquesta titularitat concreta surt esmentada l’any 1067 en el testament de Bonfill Odesind, jurat precisament en el seu altar A partir d’aquesta data són freqüents les referències que en trobem en els…
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…
Pere Riutort i Mestre
Educació
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista, conegut com pare Riutort.
Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència…
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…
Armand Carabén i Ribó
Esport general
Economia
Economista i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…
,
Proves funcionals del sistema endocrí
Patologia humana
Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…
Edmon Vallès i Perdrix
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Política
Periodista i historiador.
La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina