Resultats de la cerca

Estudià geografia a la Universitat de Montpeller, on obtingué el doctorat, i a París Fou professor a la Universitat de Perpinyà  des del 1972 fins a la jubilació, el 2010, on ocupà la càtedra de cultures i llengües regionals Fou vicepresident i director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans CREC codirector de l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la mateixa universitat membre del Consell Nacional de les Universitats París, i secretari del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu Fou coordinador, a la Catalunya del Nord, del II Congrés Internacional de la…

Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…

Fou creada per a concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 convocades en aplicació de l’article 155 de la Constitució, pel qual el govern espanyol intervenia la Generalitat de Catalunya Constitueix una continuació, quant a formacions integrants i ideari, de Catalunya Sí que es Pot , bé que els seus dos principals portaveus, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, no repetiren candidatura, i en el seu lloc Xavier Domènech , de Podem Catalunya , se situà al capdavant de la coalició Obtingué el 7,4% dels vots i 8 diputats Quart grup en representació al Parlament de…

En collaboració amb les federacions esportives catalanes, els diferents centres de tecnificació estan integrats per esportistes i personal tècnic, que poden confluir en un espai físic o en diversos punts fixos o itinerants, i disposen de mitjans materials S’estableixen dins la Xarxa Complementària que figura en el Pla director d’installacions i equipaments esportius de Catalunya PIEC Els centres de tecnificació esportiva són impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Programa d’Alt Rendiment de Catalunya ARC, el qual té per objectiu la promoció i planificació de l’esport…

Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el director tècnic 2002-05 i, des del 2014, és directiu i…

Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives al retorn…

Es llicencià en magisteri a l’Estudi General de Lleida 1968 i en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 Exercí la docència en instituts i, des del 1996, en universitats Compaginà la crítica literària en diferents mitjans de comunicació Avui i Serra d’Or , bàsicament amb la investigació sobre la literatura catalana del segle XIX i contemporània i l’edició de narrativa contemporània a Edicions Proa , de les quals fou director des del 1998 És autor de diversos treballs sobre Verdaguer , amb un dels quals, “ Sant Francesch ” , de Jacint Verdaguer, un poema per a una vida publicat…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a  Convergència Democràtica de Catalunya  1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…