Resultats de la cerca

En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

L’edifici Es tracta d’un conjunt monàstic molt reformat i restaurat així, hi ha des de restes arquitectòniques del segle V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre del Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada De l’església romànica de mitjan s XI, gairebé reformada del tot en època gòtica, només s’ha conservat el sector oest de la nau, amb la façana decorada amb ornamentació llombarda a base de lesenes que no han…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant…

Situació Una vista exterior de l’edifici des de tramuntana Tal com hom pot apreciar, aquesta església té importants modificacions d’època barroca F Tur L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, a la plaça Major El seu alt campanar emergeix del conjunt de la població l’edifici és d’època barroca, però s’hi aprecien unes poques restes del temple anterior Mapa 296M781 Situació 31TDG940747 De la carretera de França N-II, entre els quilòmetres 755 i 756 surt a l’esquerra la carretera local a Navata Aquesta carretera, després de passar per les…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell A primer terme la cisterna V Hurtado Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Bartomeu de Covildases des del costat de tramuntana M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Covildases es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, al peu del puig de Cubell, vora el Puigsacalm, a uns 1 150 m d’altitud i a uns 200 m del mas de Sant Bartomeu Mapa 294M781 Situació 31TDG473639 Per arribar-hi cal agafar la pista que surt de Vidrà vers Siuret després d’1,50 km hom trobarà un trencall a mà dreta, el qual continua en sentit contrari, és a dir, vers migjorn, tot fent costat al curs del riu Ges al cap d…

Situació Absis, ornat amb lesenes i arcuacions llombardes, d’aquesta tradicional sufragània de Castellolí ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, a l’entorn de la qual s’escampen un reduït nombre de cases, s’erigeix dalt d’un serradet vorer al torrent de can Jorba, dins la vall de Sant Feliu, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14391 Situació 31TCG903068 Hom hi accedeix per una pista que arrenca del quilòmetre 564 de la carretera N-II tram antic Cal demanar la clau a la casa que hi ha poc abans d’arribar a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme…

Situació És situada damunt un pujol, des d’on es pot contemplar la riera de Llanera, a migjorn del municipi de Llanera, gairebé a frec del territori de la comarca de la Segarra Mapa 361M781 Situació 31TCG691316 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 25,500, on cal desviar-se, a mà esquerra, per continuar per un camí, on, després d’haver recorregut uns 500 m hom troba un trencall, també a mà esquerra, que a uns 100 m deixa a l’església, on se celebra culte esporàdicament Per entrar-hi cal demanar les claus a cal Molí CRP Església La capçalera de l’…

Situació Interior de l’església, ara convertida en sala de museu, on s’aprecia la volta de canó de la nau, de perfil semicircular i els murs laterals perforats per arcosolis ECSA-M Catalán L’antiga església de Sant Joan és al Carrer Major de la ciutat de Cervera, i avui dia és aprofitada com a espai d’exposició del Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat JAA Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563148 Història L’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem ja era present a Cervera el 1111, a partir d’unes donacions que s’anaren incrementant a la vila i la rodalia, per al regiment de les quals s’…