Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Antoni Vila i Arrufat
Nu, d’Antoni Vila i Arrufat
© (col.l Cendrós, Bcn) Arxiu Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…
Santa Anna del castell d’Aguilar (Tuissan)
Situació Interior de l’església, que té part de la volta esfondrada ECSA - A Roura Vista exterior d’aquesta malmesa església castellera, un edifici dels darrers moments de l’art romànic ECSA - A Roura L’esglesiola de Santa Anna és situada a una vintena de metres a l’W del castell d’Aguilar, fora del seu recinte murat Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història De la petita església de Santa Anna, que havia estat la capella de la fortalesa d’Aguilar, es disposa fins avui dia…
Ramon Pla i Armengol
Història
Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’…
George Bernard Shaw
George Bernard Shaw
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg, crític i assagista irlandès en llengua anglesa.
Nascut en el si d’una família anglicana irlandesa, Shaw fou un autodidacte, atesa la seva precària situació econòmica Installat a Londres 1872 i decidit a dedicar-se a la literatura, passà llargues hores instruint-se a la biblioteca del British Museum Entrà a formar part de la Fabian Society el 1884, on romangué tota la vida i de la qual fou un brillant orador i divulgador És possible que l’encàrrec que rebé de fer crítiques literàries a la Pall Mall Gazette , d’art a World , de música a Star i sobretot de teatre a Saturday Review el 1895 decidís la seva carrera de dramaturg havia començat…
Alfred Sargatal i Plana
Literatura catalana
Traductor, professor i editor.
A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’…
,
Joan Pons i Massaveu
Joan Pons i Massaveu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…
,
Cronicons Rivipul·lenses
Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll poc temps després de la quarta dedicació de la seva església (1032), i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.
El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i interpolat fins…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d’atur…
Albert Compte i Freixanet
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més específicament…
Ignasi Pérez de Sarrió i Paravicino
Historiografia catalana
Erudit, numismàtic i astrònom.
Nasqué en el si d’una de les famílies més significades, installada a la ciutat d’Alacant des del principi del s XV, els membres de la qual foren insaculats a la bossa de cavallers i exerciren oficis de justícia i jurat durant l’època foral Titular del marquesat d’Algorfa i de la senyoria de Formentera, Pérez de Sarrió s’educà amb els jesuïtes i, després de concloure els primers estudis, mostrà especial inclinació per les ciències, especialment l’astronomia i la numismàtica Escriví diferents reflexions i tractats que no arribaren a imprimir-se S’interessà pel comerç i la navegació Memoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina