Resultats de la cerca
Es mostren 1696 resultats
oportunista
Ecologia
Dit de l’espècie amb una taxa de multiplicació elevada, capaç d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema, i adaptada a condicions canviants en el temps i en l’espai.
El seu poder de competència es basa en la seva gran capacitat de multiplicació, la qual acostuma a anar lligada a una vida breu
fallida
Economia
Dret mercantil
Situació del comerciant o l’industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment amb els seus pagaments.
Amb l’aprovació de la llei 22/2003, concursal, s’eliminà la institució de la fallida, i els diversos processos de declaració d’insolvència passaren a regir-se per un procediment únic anomenat concurs
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…
Germània
Geografia històrica
Nom que els romans donaren a la gran planícia de l’Europa central des del Rin al Vístula, ocupada per pobles d’arrel indoeuropea.
De fet mai no fou dominada per Roma, que aviat hagué de deixar de banda la idea d’una Germània romana L’única zona que rebé una influència i un domini romà fou la Renània, que al s I fou dividida en dues províncies Germània Inferior i Germània Superior Les notícies més extenses procedeixen de la Germània de Tàcit, on féu una descripció geogràfica i ètnica Les primeres temptatives de conquesta foren fetes per August, el qual hi trameté un exèrcit comandat per Varus Desfet a Teutoburg 9-10 dC, Germànic fou encarregat de venjar-lo Les dificultats de la zona impediren que hom dugués a terme una…
Antoni Martin i Coll
Música
Organista, compositor i teòric català.
Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto…
Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat
Cinematografia
Entitat creada pels cineastes amateurs de la ciutat integrada en el Patronat de Cultura i Esports de l’Ajuntament i que funcionà entre el 1974 i el 1986.
Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel Villanova Cásate y…
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…
Castell de Ribagorça (Tor-la-ribera)
Art romànic
Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina