Resultats de la cerca

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…

Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals, dels batlles i…

Procedent d’una família judeoalemanya establerta al segle XIX a la Gran Bretanya fugint de l’antisemitisme, estudià dret i història a Cambridge, on es graduà el 1978 Des d’aquest any fins el 1989 treballà per a diverses multinacionals petrolieres Aquest any abandonà les activitats empresarials i inicià estudis de teologia al St John’s College de Durham, on es graduà el 1992 Ordenat de sacerdot 1993, serví durant quinze anys 1992-2007 en parròquies de la diòcesi de Coventry Presidí també, entre el 2000 i el 2002, la delegació del Servei Nacional de Salut de la demarcació de South Warwickshire…

Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56% a oliveres i en un 12% a…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…

Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives reformes els anys…

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no es pot…

L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, “ Sovezillas ”, apareix documentada l’any 925, quan el bisbe de Vic, Jordi, la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll Donació que es veu confirmada per la seva inclusió en el breu donat pel papa Alexandre IV l’any 1260 al monestir de Santa Maria de Ripoll, confirmant-li les seves possessions La parròquia de “ Sancto Saturnino de Soveiles ” o “ Sovidiviles” o “Sovediles ” apareix a les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, i en el plet esdevingut entre aquest bisbat i el monestir de Ripoll, que es sentencià…

Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…