Resultats de la cerca

Té el subtítol de Revista d’història cultural i és impulsada pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals GEHCI, dirigit per Jordi Casassas, en collaboració amb el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona La preocupació del Grup ha estat centrada, des de la seva fundació 1989, en la creació d’un espai de reflexió historiogràfica i en l’estudi del sector intellectual català, en relació amb els àmbits espanyol i europeu La publicació ha estat el mitjà de donar a conèixer les recerques del GEHCI, tot obrint vies de comunicació amb altres espais de…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca…

Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera on el 1990…

Es coneixen molt poques dades sobre els inicis de la seva carrera musical Després d’estudiar amb Adriaan Willaert, s’installà a Ferrara, on entrà al servei del cardenal Hipòlit II d’Este Exercí de tutor musical de diversos membres de la família del duc Hèrcules II d’Este La seva primera publicació musical fou un llibre de madrigals a cinc veus editat a Venècia el 1546 Poc després acompanyà el seu patró a Roma, on romangué alguns anys El 1551 participà en un tens debat amb el teòric portuguès Vicente Lusitano sobre els gèneres de la música de l’antiga Grècia diatònic, cromàtic i…

Fou l’autor del tractat Introducció a la música , principal font d’informació sobre l’antiga notació musical grega Conté un resum de les escales gregues en totes les seves transposicions, per a veus i instruments El tractat fou recuperat i publicat per J Meursius al principi del segle XVII i des d’aleshores ha estat editat diverses vegades L’obra comença establint quines són les ciències constitutives de la música harmònica, rítmica i mètrica Immediatament passa a estudiar el primer dels apartats, que divideix en tonoi i tropoi Identifica els tonoi amb els modes tradicionals ja…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació de l’àpoca…

Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…

Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…

Germà del compositor Josep Mestres i Quadreny Féu els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on, el 1962, es doctorà en ciències químiques i el 1965 en filosofia a la Universitat d’Oxford Exercí la docència a les universitats de Sant Sebastià 1976, les Balears 1980 i València 1985 Posteriorment s’establí al Perú on ingressà 1986 com a professor a la Universitat de Piura A més de la docència, exercia funcions d’assessorament en la formació del professorat, en l’elaboració dels plans d’estudi i en l’organització del laboratori de química Dedicat a la recerca en el seu camp, ha publicat,…

Cursà estudis de filosofia i lletres, on es doctorà Després d’anys de treball, es destacà com a historiador de la literatura i com a poeta Dedicat al periodisme, fou cap de redacció del diari La Crónica Fou professor de literatura al Gimnasio Moderno i a la universidad Javeriana La seva tesi doctoral és una recerca acurada sobre Frederic Mistral i també traduí en vers castellà Mireia , editat només fragmentàriament Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, fou un remarcable promotor de la cultura catalana El 1945, als Jocs Florals de la Llengua…