Resultats de la cerca

La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una…

Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V…

Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…

En medis poc conductors, les ones electromagnètiques d’alta freqüència acompleixen l’equació d’ones on la velocitat de propagació és funció de les propietats electromagnètiques del medi la permitivitat elèctrica e i la constant de permeabilitat magnètica Un impuls molt breu per exemple, de 10 –8 s s’emet per una antena emissora situada a la superfície del sòl Una antena receptora, generalment situada prop de l’emissora, rep i enregistra les ones reflectides quasi verticalment a les discontinuïtats del subsol Aplicant tècniques similars a les de la reflexió sísmica, el radar…

En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma…

Constitueix el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’un punt el focus de la paràbola i d’una recta que no conté el punt la directriu de la paràbola Té un eix de simetria que és la recta perpendicular que passa pel focus i que talla la paràbola en un punt anomenat vèrtex Referida a l’eix de simetria i a la seva perpendicular pel vèrtex, l’equació de la paràbola és y 2 =2 px , on p és la distància entre focus i directriu, anomenada paràmetre de la paràbola Hom pot demostrar que la gràfica de tota funció polinòmica de segon grau y= ax 2 + bx+ c és una paràbola de…

El teorema del centre de massa afirma que el seu moviment satisfà l’equació M a C M =Σ F e x t , on M és la massa total del cos, a C M l’acceleració del centre de massa, i Σ F e x t la resultant de les forces exteriors aplicades al cos D’aquesta manera, el centre de massa CM es mou com una massa puntual de valor M sobre la qual actués una força total F =Σ F e x t D’aquí resulta que en absència de forces exteriors, el centre de massa roman en un moviment rectilini i uniforme A causa d’aquesta propietat hom l’escull com a origen dels sistemes de referència dels problemes en què…

Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una reacció i…

Per a medis materials en repòs, hom les pot enunciar matemàticament així div E = ρ/ε 0 1 div B = 0 2 rot E = ∂ B /∂ t 3 rot B = μ 0 j +ε 0 ∂ E /∂ t 4 El mèrit principal de Maxwell consistí a reunir sota un mateix formalisme els coneixements que hom ja tenia dels fenòmens electromagnètics gràcies als estudis anteriors d’Ampère, Faraday, etc —equacions 1, 2 i 4—, alhora que proposà l’equació 3 per representar els efectes elèctrics d’un camp magnètic variable en el temps Una conseqüència immediata d’aquestes equacions és la possibilitat teòrica de la propagació d’ones…

Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater…