Resultats de la cerca

S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’espai urbà…

L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o evolució per…

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Situat al carrer de Reding, prop de la plaça de Corsini, era dirigit per Enrich Arnalich S’hi programaven partits una vegada al mes en totes les modalitats de pilota Hi destacaren els pilotaris Larrañaga, Larramendi, Larumbe, Sunyer, Gorostiza, Castellà i Rovira La installació tancà el 1918, però la seva empremta marcà molts afeccionats, com William Tarin, que creà una secció de pilota al Club Gimnàstic de Tarragona, situat al mateix carrer del frontó

Fundat el 1973 per José Soriano Ramos i els germans Manuel i Héctor Colonques, és un grup multinacional amb vuit empreses industrials Porcelanosa, Venis, Gamadecor, Systempool, L’Antic Colonial, Butech, Noken i Ceranco i gairebé cinc mil treballadors La seu del grup està situada a Vila-real Plana Baixa, tot i que té altres seus a Espanya, la Gran Bretanya i els Estats Units És una de les principals empreses valencianes

Té com a objectiu donar a conèixer la tradició d'una festa centenària que identifica la tradició valenciana Disposa de diversos espais d’activitat pública i d’un espai expositiu, denominat Centre d'Interpretació de la Festa CIFES, de 400 m 2 , dotat de noves tecnologies audiovisuals i interactives En els diferents espais s'exposen, entre d'altres, vestits i ornamentacions pintes, arracades, collarets, etc dels segles XVII i XVIII de fallers i falleres llibrets i instruments musicals propis el procediment de creació de les falles ninots indultats una falla a escala, i la pirotècnia utilitzada…

Era format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos, i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que feu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al segle XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar Estigué afectat…